Comerç just

Comerç just

Hi ha un gran abús en els preus dels aliments per part de les cadenes de distribució.
Els alts marges comercials que les grans cadenes de distribució apliquen als productes agroalimentaris provoquen que els consumidors estiguin pagant preus excessius pels productes agraris en relació als preus percebuts pels agricultors, que en ocasions no arriben a cobrir els costos de producció. Hi ha una falta de transparència i una creixent especulació en els mercats de productes agroalimentaris, dominat en la seva major part per la gran distribució comercial.

Índex de preus:

El resultat d’aquestes pràctiques especulatives està contribuint a una injusta pujada dels preus i a un augment desproporcionat dels marges comercials.

La Unió de Consumidors, CEACCUU i COAG han presentat a més el primer Índex de Preus en Origen i Destinació dels aliments. Es tracta d’una iniciativa que elaboraran mensualment aquestes tres organitzacions amb el qual es pretén posar de manifest la debilitat que es troben les dues baules de la cadena comercial (productors i consumidors) enfront dels abusos de la indústria distribuïdora. Les diferències de preu entre origen i destinació arriben a ésser de fins al 1.500%, com succeeix en el cas del plàtan. Les actuals formes de distribució i intermediació agroalimentària dominen el funcionament del mercat i contribueixen que els preus siguin injusts per als agricultors i desorbitats per als consumidors.
D’aquesta manera, es va constatar que el marge que la distribució gana és, de mitjana, del 436%, però pot duplicar-se.
Per exemple, les cebes se li paguen a l’agricultor a 13 cèntims el quilo, però quan arriben als prestatges del súper el seu preu s’ha disparat un 869%, cobrant-se a 1,13 euros.
Abans una família destinava a alimentació el 20% del salari i ara la quantitat està per sobre del 30%. El responsable de COAG va assenyalar com responsables a «els set grans de la distribució, que controlen el 80% del mercat».

Comerç just:

El comerç just és una forma alternativa de comerç promoguda per diverses organitzacions no governamentals, per Nacions Unides i per moviments socials i polítics (com el pacifisme i l’ecologisme) que promouen una relació comercial voluntària i justa entre productors i consumidors.

Els principis que defensa el comerç just són:

– Els productors formen part de cooperatives o organitzacions voluntàries i funcionen democràticament.
– Lliure iniciativa i treball, en rebuig als subsidis i ajudes assistencials (dallí la frase del comerç just: «Comerç, no ajuda»).
– Rebuig a l’explotació infantil. Igualtat entre homes i dones.
– Es treballa amb dignitat respectant els drets humans.
– El preu que es paga als productors permet condicions de vida dignes. Els compradors generalment paguen a la bestreta per a evitar que els productors busquin altres formes de finançar-se.
– Es valora la qualitat i la producció ecològica.
– Respecte al medi ambient.
– Es busca la manera d’evitar intermediaris entre productors i consumidors.
– S’informa als consumidors sobre origen del producte.
– El procés ha de ser voluntari, tant la relació entre productors, distribuïdors i consumidors.
– És favorable a la llibertat de comerç en les mateixes condicions entre països del primer món i els del tercer món, és a dir abolir les restriccions discriminatòries a productes provinents de països en desenvolupament, des de matèria primera a manufactures o tecnologia. Així s’evita la discriminació i el proteccionisme.
– Intenta també evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els consumidors del primer món i els diners que se’ls paga als seus productors en el tercer món, a més d’evitar l’explotació dels treballadors.

A més, això contribueix a compensar els efectes de l’obsessió consumista pel preu més barat, sense altra consideració, i les seves conseqüències:

– Progressiva deterioració de la qualitat i durabilitat dels productes.
– Explotació dels productors (treball esclau).
– Deterioració ambiental.
– El comerç just implica el preu just, és a dir, que aquest no contingui components influenciats per intervencions o subsidis estatals que distorsionen el concepte de comerç just. Les distorsions i conseqüents queixes en el mercat derivades dels subsidis són elevades per les parts interessades a l’Organització Mundial del Comerç.

El comerç just pot ser considerat una versió humanista del comerç lliure, que igual que aquest és voluntari entre dues parts, i no tindria lloc si ambdues parts no creguessin que anaven a sortir beneficiades.

Segell de comerç just:

L’Associació del Segell de Productes de Comerç Just (ASPCJ) és el membre espanyol de Fairtrade Labelling Organizations International (FLO) que reuneix a 21 organitzacions de Comerç Just certificat a Europa, Japó, Amèrica del nord i Oceania.
El Segell de Comerç Just (o Segell FAIRTRADE) és el sinònim de Fairtrade Mark en anglès. La ASPCJ ha estat creada en 2005 amb l’objectiu següent: “promocionar la certificació de productes de Comerç Just i el seu consum i contribuir així a ampliar l’impacte d’aquest comerç alternatiu”.
L’objectiu final és el desenvolupament dels productors del Sud que participin en el sistema de Comerç Just FAIRTRADE.
A Espanya, de moment quatre productes poden dur el Segell de Comerç Just: el cafè, el sucre, el cacau i el te.
Aquests quatre productes estan comercialitzats per 21 organitzacions espanyoles licenciataries del Segell. A més, gràcies a les vendes per correu, els consumidors i les consumidores espanyols tenen accés a altres productes amb el Segell FAIRTRADE, com productes a base de cotó certificat.
Sent en el primer any de comercialització de productes amb el Segell de Comerç Just a Espanya, encara no existeixen estadístiques sobre les vendes a Espanya. No obstant això, es pot recordar que les vendes a nivell mundial de productes amb el Segell de Comerç Just no deixen d’augmentar: En 2005, les vendes de productes amb el Segell FAIRTRADE van ascendir a 1.100 milions d’euros en el món, és a dir un augment d’un 37 % respecte a 2004.
A l’octubre de 2006 són 586 organitzacions de productores i productors repartits en 58 països del Sud que es veuen beneficiats de la certificació FAIRTRADE.
El sistema FLO, que deixa als productors i les productores lliures de triar la inversió que volen emprendre amb el sobrepreu del Comerç Just, contribueix directament al desenvolupament de les poblacions productores del Sud.

Font: ecologia.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s