Història dels Aperitius

Història dels Aperitius

La història dels aperitius es remunta a l’Antiguitat, tot i que és en l’Edat Mitjana que els monestirs es van convertir en centres especialistes en la preparació de beuratges amb herbes. Ja des del segle XIX, a Torí, Itàlia, licoristes amb cognoms com Martini, Cinzano, Gancia o Campari van ser els primers a barrejar les herbes amb baixes graduacions d’alcohol. Aquesta combinació d’alcohol de baixa graduació i herbes és el component bàsic dels aperitius, una àmplia gamma de begudes que alguna vegada van ser beuratges, caracteritzades per ser de consum social i urbà.
La finalitat de l’aperitiu és preparar el comensal per despertar la gana i perquè puguem gaudir del menjar principal que es servirà.

L’origen del nom es degut a l’accepció moderna; un aperitiu era “una cosa que obre i neteja les vies”, un terme emprat per metges i farmacèutics. És molt possible que la paraula “gana” (del llatí: aperitīvus – obrir la gana) influís en aquesta nova i moderna denominació.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s